LA SUBSTÀNCIA

NOTES DEL DIRECTOR

A la vintena de pàgines que porten per títol “La substància”, l’escriptor Josep Pla observa tres realitats (el vent, la cuina del peix i les festes) que, segons ell mateix determinen la raó de ser del seu ‘país’. Aquest país, les fronteres del qual tenen sovint un abast més sentimental que no pas físic, tindria en el poble de Cadaqués un dels seus eixos indiscutibles.

Cadaqués ha passat, en poc més de mig segle, de ser un poblet pescador pràcticament incomunicat i, per tant, desconegut, a haver de tancar l’única carretera de curves que hi accedeix perquè a l’agost no hi cap, literalment, ningú més. El seu gran ambaixador, el pintor Salvador Dalí, ha convertit el seu panorama en un dels més fotografiats de la Mediterrània.

Si un poble té una rèplica és perquè pot. Perquè se la mereix. I davant el fet (més o menys objectiu), que Cadaqués, Costa Brava i Cadaqués, Zhangzhou s’assemblen tant com un ou a una castanya, la pel·lícula intenta posar les coses al seu lloc i traçar un espai d’entesa on aquests dos llocs físics d’entrada irreconciliables convergeixin -a través de les seves imatges respectives- en un tercer espai virtual, un simulacre creat per existir tan sols dins la pel·lícula.

Aquest tercer espai és on naveguen i s’emmirallen els personatges: un racó mal il·luminat entre dos decorats, uns llimbs obscurs des d’on fer intuir quelcom potser més real, més profund o, en el pitjor dels casos, un naufragi.