PETITET

NOTES DEL DIRECTOR

El Petitet em va trucar per telèfon. "Hola, Carles, sóc Petitet". Vaig trigar una bona estona a adonar-me de qui era, havia passat tant de temps, potser més de trenta anys. A més, la seva veu al telèfon em donava molt poques pistes ('Aquest home està malalt', vaig pensar).


El Petitet em volia veure: estava tramant alguna cosa que potser podia interessar-me.


Jo solia sortir molt de nit. Fa anys. Anava a baretos i a concerts. En llocs petits, com l'antic Zeleste de Barcelona. I allà vaig conèixer al Petitet, un dels percussionistes gitanos que acompanyaven al Gato Pérez, un músic que interessava a rockeros, a rumberos i a tota bestiola viva.

Una rara malaltia, la miastènia greu (sobre la qual no s'han fet pel·lícules documentals ni de ficció), ha anat afluixant la
musculatura del Petitet i ja no pot tocar. Però no era aquest el motiu pel qual ell m'havia telefonat, o no va ser aquesta la raó per la qual jo, als pocs dies d'aquella trucada, ja estava configurant el meu equip per iniciar el rodatge.

 

Per què m'havia telefonat el Petitet? Dirigeixo cinema documental, sí; i és cert que segueixo molt atent a la música i a les músiques (en això no m'han passat els anys); i també és veritat que la meva última pel·lícula (Bicicleta, cullera, poma) girava al voltant d'un protagonista malalt ... Però jo no dirigeixo cinema musical i jo no tinc una formació científica ni un amor especial per les pel·lícules que descobreixen malalties. A mi el que m'encanta és explicar històries, i la que em va explicar Petitet (la que Petitet estava a punt de viure) tenia un preciós punt de partida: Un home li promet a la seva mare moribunda que complirà un somni gairebé impossible.

 

 

A la promesa que Petitet havia fet a la seva mare (portar la rumba gitana a un gran teatre i amb una orquestra simfònica) existien voluntats meravelloses que jo comparteixo: homenatjar la mare, perpetuar el record dels teus,

 

 

 

"La història que em va explicar el Petitet tenia un preciós punt de partida: un home que li promet a la seva mare moribunda que complirà un somni impossible"

 

 

"El meu documental és la crònica diària d'una carrera d'obstacles, la lluitta desigual d'un somiador contra totes les circumstàncies"

 

salvar la memòria i la cultura de tot un barri, de tota una generació, de tot un poble (i de la meva pròpia ciutat) ... En aquesta petita i particular història del Petitet tot era enorme i universal.


El meu llargmetratge no serà un documental hospitalari. I tampoc serà un musical. Que el meu protagonista sigui un gran músic en hores baixes i que estigui malalt és només circumstancial (tot i que hauré d'aprofitar les circumstàncies). La història principal, la que ocuparà una cronologia de gairebé un any, és la crònica diària d'una cursa d'obstacles -a vegades dura i sovint divertida-. és la lluita desigual d'un somiador contra totes les circumstàncies.