NOTA DEL DIRECTOR

Aquesta és una història dels nostres temps. O per ser més exactes, fragments d’una història dels nostres temps. Trossos de vida retratant un drama que molta gent de la meva generació viu, ha de viure o va a viure. Una història que en la era de la globalització és necessari tornar a explicar: l’amor en la distància. Fragments d’un amor fragmentat.

 

Quan fa uns anys vaig marxar de Barcelona per anar a viure a Los Angeles vaig haver de passar per la dura experiència d’estar lluny dels qui estimo. No obstant, vaig tenir la sort de poder compartir aquest procés amb amics que, o bé havien viscut o bé estaven vivint la mateixa situació. Poc a poc, aquestes històries van anar sedimentat al meu cap i convertint-se en els personatges de l’Alexandra i el Sergi, com una espècie d’encarnació dels dubtes i incerteses, la incomunicació, la dificultat pel sacrifici i la desorientació d’una generació en plena crisi.

 

Pel Sergi, l’Àlex és el final d'un llarg camí que ha tingut un final feliç. L’Àlex, en canvi, necessita un company de viatge en el continu navegar per la vida que mai es pot aturar. Àlex-Ulisses es repeteix a sí mateixa que necessita d'una Ítaca, però el que realment li interessa és el viatge. Sergi-Penélope espera pacientment que l’Àlex es cansi d'aventures i vulgui tornar a gaudir del seu regne, sense adonar-se de que allò que l’enamora d'ella és precisament l’obstacle que no els permet envellir junts. Aquesta no vol ser una pel·lícula de bons i dolents, sinó més aviat una radiografia sobre com amb les més bones intencions podem ferir els qui més estimem. Què fer amb l'amor encara viu d'una relació que sembla enfonsar-se? Com assumir que una relació no es pot sostindre només amb amor?

 

Aquesta pel·lícula també vol investigar com la tecnologia, que ens permet una comunicació instantània amb l'altra part del món, implica el naixement d'una nova forma de relacionar-se.  Per primer cop les eines bàsiques del cinema mateix, la càmera i la pantalla (càmera web i pantalla d’ordinador) possibiliten no només una manera de retratar el món, sinó una forma de comunicar-nos entre nosaltres. El cinema s’instal·la finalment entre nosaltres. El fora de camp i la posada en escena deixen el camp de la teoria de la imatge per transformar-se en elements de la vida quotidiana: què passa més enllà dels límits de la pantalla? Com em presento davant de la càmera per a que l’altre vegi de mi allò que jo vull ensenyar? El que semblaven les eines de comunicació perfectes revelen els seus dimonis: no és el mateix estar davant d’algú que estar davant de la imatge d’algú. Encara avui l'amor parla amb l'idioma dels dos sentits més ignorats: l'olfacte i el tacte. Sota el regnat d’Internet, l'amor de Sergi i àlex està obligat a mantenir-se en silenci.

 

La nostre intenció és fer aquesta reflexió sobre els mitjans digitals, tot creant la sensació que som testimonis de la vida tal qual es desenvolupa davant de la pantalla. No volem explorar aquesta nova forma de relacionar-nos des de premisses intel·lectuals, sinó a través de l’exploració de moments reveladors, capturant-ne aquell d’efímer que és capaç de transportar l’audiència a una experiència visceral. Investigar, disseccionar, per trobar el que Emily Dickinson descrivia tan bé:

 

Surgeons must be very careful                     Els cirurgians han d’anar amb molt de compte

When they take the knife!                              ¡Quan agafen el ganivet!

Under their fine incisions                                Sota les seves delicades insicions

                  Stirs the Culprit – Life!                                       Es trova el Culpable – ¡La vida! 

 

 

 

10.000KM

Segueix-nos a:

  • facebook.png